La despesa mitjana realitzada durant tot el viatge permet mesurar l’impacte econòmic global de cada turista. Un nivell elevat de despesa beneficia el teixit empresarial i afavoreix una redistribució de riquesa que reforça la sostenibilitat econòmica.

Analitzar la despesa destinada al transport ajuda a identificar quina part queda dins o fora del territori. Una major vinculació amb operadors locals pot augmentar el retorn econòmic i enfortir la sostenibilitat de la mobilitat turística.

La despesa en allotjament és una de les principals fonts d’ingressos per al sector turístic. Aquest flux econòmic consolida les empreses d’allotjament i contribueix a mantenir llocs de treball estables i de qualitat, fonamentals per a la sostenibilitat econòmica.

Els diners invertits en activitats i serveis durant l’estada es distribueixen àmpliament en el teixit local. Aquesta diversificació d’ingressos enforteix la sostenibilitat econòmica i redueix la dependència d’un únic sector.

La despesa diària per persona és una mesura clau per valorar el rendiment econòmic de cada visitant. Nivells de despesa adequats asseguren la viabilitat de l’activitat turística i fomenten una economia més resilient.

La despesa mitjana en activitats dins de la comarca reflecteix la capacitat del territori per generar valor afegit més enllà de l’allotjament. Una oferta rica i atractiva diversifica ingressos i reforça la sostenibilitat econòmica.

La inversió en mobilitat dins del territori afavoreix el sector del transport local. Aquest consum contribueix a mantenir empreses viables i a reforçar la sostenibilitat econòmica de serveis essencials per a residents i turistes.

La despesa en gastronomia té un efecte multiplicador sobre restaurants, productors locals i proveïdors. Impulsa la cadena de valor i enforteix la sostenibilitat econòmica vinculant turisme i economia de proximitat.

Les despeses destinades a activitats culturals i d’oci diversifiquen la base econòmica del turisme. Això contribueix a reduir l’estacionalitat i a reforçar la sostenibilitat econòmica a través de sectors creatius i culturals.

El consum en comerç local incrementa l’impacte positiu del turisme sobre l’economia de la comarca. Aquest tipus de despesa fomenta la sostenibilitat econòmica enfortint petites i mitjanes empreses.

Les categories de despesa complementàries, tot i tenir un pes menor, contribueixen a ampliar la diversificació econòmica. La seva existència redueix la dependència de sectors concrets i reforça la sostenibilitat econòmica global.

La valoració que fan les persones visitants del Maresme influeix directament en la seva predisposició a repetir i recomanar la destinació. Una imatge positiva reforça la fidelització i contribueix a una economia turística més estable i sostenible.

El volum de turistes que arriben a la comarca reflecteix la dimensió de la demanda. Aquest indicador és essencial per entendre l’aportació del turisme a l’activitat econòmica i per planificar un creixement equilibrat que garanteixi sostenibilitat a llarg termini.

La despesa turística directa en allotjament, restauració, transport i activitats és un motor de riquesa immediata. Aquest impacte és fonamental per consolidar la sostenibilitat econòmica del sector.

Els efectes directes, indirectes i induïts del turisme reflecteixen la seva aportació global a l’economia. Mesurar-los permet entendre com el turisme enforteix la sostenibilitat econòmica del conjunt del territori.

La recaptació derivada de la taxa turística genera recursos que poden reinvertir-se en la destinació. Aquesta eina contribueix a la sostenibilitat econòmica perquè enforteix la qualitat de l’oferta i assegura ingressos addicionals.

L’anàlisi de la recaptació del primer semestre permet entendre els patrons estacionals de l’activitat turística. El primer semestre correspon al període impositiu de 1 d'abril al 30 de setembre. Aquesta informació ajuda a equilibrar l’activitat econòmica i a enfortir la sostenibilitat econòmica anual.

La recaptació del segon semestre complementa l’anàlisi de l’estacionalitat i facilita la planificació financera. El segon semestre correspon al període impositiu de 1 d'octubre al 31 de març

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre d'establiments d'allotjament turístic que s'han avaluat amb aquesta metodologia. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre d'establiments d'allotjament turístic totals que han assolit l'accessibilitat en alguna de les diferents dimensions que es mesuren amb l'eina.

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre d'establiments d'allotjament turístic totals que han assolit l'accessibilitat en cadira de rodes.

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre d'establiments d'allotjament turístic totals que han assolit l'accessibilitat en mobilitat reduïda

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre d'establiments d'allotjament turístic totals que han assolit l'accessibilitat en visual.

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre d'establiments d'allotjament turístic totals que han assolit l'accessibilitat en auditiu

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre d'establiments d'allotjament turístic totals que han assolit l'accessibilitat en la categoria de cognitiu

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre d'establiments d'allotjament turístic totals que han assolit l'accessibilitat en la categoria de familiar.

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre de platges de la comarca que s'han avaluat amb aquesta metodologia. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre de platges totals que han assolit l'accessibilitat en alguna de les diferents dimensions que es mesuren amb l'eina.

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre de platges que han assolit l'accessibilitat en cadira de rodes.

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre de platges que han assolit l'accessibilitat en mobilitat reduïda

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre de platges que han assolit l'accessibilitat en visual.

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre de platges que han assolit l'accessibilitat en auditiu

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre de platges que han assolit l'accessibilitat en la categoria de cognitiu

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre de platges que han assolit l'accessibilitat en la categoria de familiar.

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre d'atractius turístics de la comarca que s'han avaluat amb aquesta metodologia. Per atractius turístics entenem aquells espais que formen part de categories com museus, oficines d'informació turística, activitats outdoor, activitats indoor, espais de reunions (segment MICE), equipaments culturals o platges. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre d'atractius turístics totals que han assolit l'accessibilitat en alguna de les diferents dimensions que es mesuren amb l'eina.

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre d'atractius turístics que han assolit l'accessibilitat en cadira de rodes.

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre d'atractius turístics que han assolit l'accessibilitat en mobilitat reduïda

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són elnombre d'atractius turístics que han assolit l'accessibilitat en visual.

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són elnombre d'atractius turístics que han assolit l'accessibilitat en auditiu

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre d'atractius turístics que han assolit l'accessibilitat en la categoria de cognitiu

El Consell Comarcal del Maresme, alineat amb la proposta de l'Agència Catalana de turisme, ha incorporat el software PROA per avaluar el grau d'accessibilitat dels diferents espais turístics de la comarca. Es troba en obert al següent link https://proa11y.com/ En aquest cas, el valor que es facilita són el nombre d'atractius turístics que han assolit l'accessibilitat en la categoria de familiar.

Els espais patrimonials protegits són un bon indicador que mesura la preocupació i sensibilitat d'una destinació amb el seu llegat patrimonial i cultural. Es prenen en consideració els bens que han estat protegits mitjançant la figura de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) o com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). També s'incorpora la figura dels bens que -tot i no gaudir d'aquest grau de protecció, s'han incorporat als catàlegs municipals.

Espais patrimonials i bens que formen part de la catalogació com a BCIN. Un BCIN és un Bé Cultural d'Interès Nacional. Es tracta d'una figura de protecció jurídica establerta per la legislació espanyola (concretament per la Llei de Patrimoni Històric de Catalunya) per a identificar, catalogar i preservar els elements del patrimoni cultural que tenen un valor excepcional per a la història, la cultura, l'arquitectura o l'art del país

Espais patrimonials i bens que formen part de la catalogació com a BCIL. Un BCIL és un Bé Cultural d'Interès Local. Aquesta figura també forma part de la protecció del patrimoni cultural, però es distingeix dels Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) pel seu abast més limitat, ja que els BCIL tenen un valor cultural, històric o arquitectònic rellevant a nivell local, però no arriben a tenir la significació nacional que justifiqui la seva inclusió com a BCIN.

Més enllà del grau de protecció que gaudeixen els bens, resulta rellevant analitzar i veure com s'estructura l'oferta específica de productes turístics culturals per apostar per el segment de turisme cultural i patrimonial a la comarca.

Aquest indicador busca conèixer la pressió teòrica que tenen els municipis i la comarca, en relació a l'oferta d'allotjament turístic. En aquest cas, l'indicador ens proporciona la informació de quantes places trobem per cada 100 residents.

La pressió turística a la comarca mesura no l'oferta en allotjament, sinó el nombre de turistes que han visitat la comarca en relació a la població censada. En aquest sentit, novament es treballa amb la variable de turistes que ens visiten per cada 100 residents.

La pressió turística a la comarca és important en volums globals, però s'ha de tenir present que no visiten la comarca tots al mateix moment, per tant, la pressió turística diària posa en relació a com seria aquesta pressió en una hipotètica demanda lineal durant tot l'any al Maresme.

El pes del transport aeri reflecteix la dependència de mercats internacionals i la connectivitat global de la destinació. En termes de sostenibilitat, l’avio té una petjada de CO2 important

L’ús del vehicle privat indica la importància del turisme de proximitat i posa de relleu la necessitat de definir models de mobilitat que facilitin una mobilitat en vehicles propis de baixes emissions.

El percentatge de turistes que arriben amb autocaravana mostra el pes del turisme itinerant i en termes de sostenibilitat i petjada de CO2 s'ha de potenciar també la mobilitat d'aquesta tipologia amb models d’interconnexió territorial.

La connectivitat ferroviària té un paper clau en la mobilitat sostenible i en l’atractiu del Maresme com a destinació propera a grans ciutats. Un creixement de la mobilitat en tren, és una bona noticia.

L’ús de l’autocar és especialment rellevant en grups organitzats, i malgrat que té una petjada de CO2, el fet de ser un transport col·lectiu minimitza l'impacte de la petjada turística individual.

La resta de mitjans de transport (moto, bicicleta, vaixell, etc.) reflecteixen segments minoritaris però que contribueixen a la diversificació de l’oferta i l’accessibilitat, amb comportaments dispars en relació a la mobilitat sostenible.

Un element vinculat a la sostenibilitat mediambiental és la distància que recorren els turistes que venen a la comarca. Aquest és el quilometratge mitjà que recorren els turistes que ens visiten, ponderat entre els diferents orígens d'aquests.

La mobilitat no únicament és important en relació al quilometratge que s'ha recorregut per arribar al Maresme, sinó també el sistema de transport emprat. Aquest valor ens indica el total d'emissions de CO2 generades pels turistes que han vingut a la comarca. La mobilitat no únicament és important en relació al quilometratge que s'ha recorregut per arribar al Maresme, sinó també el sistema de transport emprat. Aquest valor ens indica el total d'emissions de CO2 generades pels turistes que han vingut a la comarca. Per a conèixer aquest valor, es treballa -en primer lloc- amb els valors mitjans de les distàncies recorregudes i el volum de turistes que venen en funció de seu origen. Un cop disposem d’aquesta dada, es pondera en funció del sistema de transport emprat i l’estimació en emissions de CO2 que s’assigna a cada quilòmetre recorregut en funció d’aquest ( es treballa amb valors estàndards de diferents estudis). El resultat ens dona una estimació aproximada de quina és la petjada de CO2 deguda a la mobilitat turística.

Aquest és el valor de les emissions de CO2 per turista vinculades a la mobilitat per arribar a la comarca.

Una bona manera de mesurar el compromís del territori amb la sostenibilitat és el Compromís per a la Sostenibilitat Turística Destinació Barcelona i que han estat certificades. Es pot consultar en el següent enllaç: https://turismesostenible.barcelona/ca/empreses?tipo=0&comarca=8&municipi=0&distrito=0&nom=&name=

Són les empreses, entitats o organismes dedicats a la comercialització i organització de viatges i paquets turístics, que actuen com a intermediàries entre el públic i els proveïdors de serveis.

Establiments d'allotjament hoteler i d’hostaleria situats en entorns rurals, que ofereixen experiències d’allotjament vinculades al paisatge, la natura i les tradicions locals. No inclou els càmpings

Empreses o entitats que presten serveis complementaris al sector turístic (transport privat, activitats complementàries, serveis tècnics o logístics).

Instal·lacions d’allotjament en parcel·les o bungalous, que combinen el contacte amb la natura amb serveis d’hostaleria i activitats lúdiques.

Empreses productores de vi que, a més de l’activitat vitivinícola, obren les seves instal·lacions al turisme en forma de visites, tastos i experiències enoturístiques.

Establiments de venda al detall que complementen l’experiència turística i contribueixen a l’economia local a través del producte de proximitat i la singularitat.

Territoris o municipis que es configuren com a receptors turístics, gestionats per organismes públics o mixtos que planifiquen, promocionen i desenvolupen l’oferta turística.

Iniciatives privades especialitzades en oferir activitats vivencials, culturals, naturals o esportives, dissenyades per enriquir l’estada turística.

Competicions, trobades o festivals esportius que generen atracció de visitants i tenen un impacte econòmic i social en el territori.

Àrees d’alt valor ambiental i paisatgístic amb règims especials de protecció, que esdevenen recursos clau per al turisme sostenible i de natura.

Professionals acreditats que ofereixen interpretació i acompanyament cultural, patrimonial o natural a visitants i grups.

Empreses i serveis vinculats al turisme de reunions, incentius, congressos i esdeveniments corporatius, que promouen la dinamització econòmica i la desestacionalització.

Institucions culturals que conserven, investiguen i exhibeixen col·leccions patrimonials, i que són punts d’atracció per al turisme cultural i educatiu.

Punts d’informació i atenció al visitant gestionats per administracions o entitats locals, que centralitzen l’acollida, l’orientació i la promoció de la destinació.

Infraestructures especialitzades en l’acollida de congressos, fires i esdeveniments, amb serveis adaptats per a grans grups i activitats professionals.

Espais naturals litorals destinats al bany, el lleure i el turisme de sol i platja, que constitueixen un dels principals atractius del turisme mediterrani.

Instal·lacions nàutiques que ofereixen serveis d’amarratge, manteniment i activitats marítimes, integrant-se en l’oferta de turisme nàutic i de costa.

Establiments de restauració que ofereixen gastronomia local, nacional o internacional, convertint-se en un element essencial de l’experiència turística.

Empreses i serveis que faciliten la mobilitat de les persones visitants, ja sigui en àmbit local, interurbà o internacional.

Empreses i equipaments dedicats al turisme de salut i benestar (balnearis, spas, centres de wellness), orientats al descans, la cura personal i l’estil de vida saludable.

Nombre total de distintius de qualitat ambiental i serveis atorgats anualment a les platges i ports del Maresme.

Total de platges del Maresme que han obtingut la bandera blava, com a reconeixement a la qualitat de l’aigua, la seguretat, els serveis i la gestió ambiental.

Total de ports esportius del Maresme certificats amb bandera blava, en valoració de la seva gestió ambiental, serveis i sostenibilitat.